Un dels trets diferencials de la Regió d’Agulles són les seves Arestes Brucs, vies obertes mirant al poble del Bruc, amb un atreviment i compromís que són patrimoni d’una època i d’una manera d’entendre l’escalada. Normalment són escalades curtes, que ens permeten combinar més d’una ascensió per jornada. La Saca Gran posseïx una de les Arestes Brucs més representatives i més vistoses de la Regió, de dificultat molt assequible amb bona roca (gens rentada tot i els anys que té) i amb un cert grau d’exposició fet que li dona un plus de qualitat.
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V- (BD+)
- Dificultat obligada: V-
- Exposició: Mitjà/Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 90 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 6 cintes i opcionalment camalot nº 2 per la primera tirada
- Orientació: Sud
- Valoració:*****
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via (diedre amb un arbre).
-
- Panoràmica d´Agulles des del cim de la Saca Gran
-
- En Marc a la 1a tirada
-
- Na Paula a la sortida de la 2a R en una ascensió anterior
-
- En Marc a la darrera tirada
-
- Ressenya de la via
L1(IV)
La via s’inicia a la placa a l’esquerra d’un diedre amb un arbre a uns metres del terra. Fem uns primers passos per la placa per anar a atènyer la fissura. Un cop a la fissura hem de seguir-la fins que s’acaba (podrem col·locar un Camalot del 2) tot i que anirem trobant diferents punts d’assegurança. Un cop s’acaba la fissura sortim en diagonal cap a la dreta fins arribar a la primera reunió. En aquest primer llarg trobarem 2 parabolts i 1 pitó. 30 metres.
L2(IV+)
Sortim recte amunt per anar a caçar un parabolt, aquests primers metres són els més fins de la tirada. Després seguim recte fins un forat evident on hi ha un clau (va bé posar-hi una cinta llarga). Un cop arribat a aquest punt la via es va desviant cap a la dreta, sempre buscant el terreny més lògic, per després anar descaradament cap a l’esquerra, on es troba la segona reunió que és força còmoda. 1 parabolt i 3 pitons.
L3(V-)
Sortim de la R cap a la dreta en direcció una llastra que veiem des de la reunió. Abans però, podrem xapar un parabolt. La superació de la llastra és força estètica i ens podrem assegurar amb un nou parabolt un cop haguem fet el pas. Ara resten un metres fàcils fins la darrera reunió.
Descens:
Un ràpel curt per la cara oest fins una canal. Per la canal haurem d’anar una mica amb compte doncs es troba força descomposta.
El que més m’ha agradat:
- Petita gran clàssica, cita obligada per tots aquells que estimin Montserrat.
- Molt bona roca malgrat els anys que té.